L’origen dels balls eivissencs és desconegut, són balls purament de festeig, en els quals l’home convida la dona a ballar mitjançant un toc de castanyoles. Els balls més representatius són: la curta, la llarga, sa filera i ses nou rodades, els quals han estat declarats béns d’interès cultural immaterial al juny del 2012.
A l’hora de ballar, cal diferenciar els dos ritmes existents, el de la curta, de ritme lent i pausat amb el que es comença el ball i el de la llarga, amb un ritme molt més alegre i animat.
La curta és el ball amb què s’inicia la ballada, generalment interpretada per la parella de més edat, els amos de la casa o els amfitrions.
Una vegada feta la curta es canviava el ritme passant a la llarga, de ritme molt més ràpid i vistós amb forts moviments per part de l’home, amb els quals pretenia cridar l’atenció de ses balladores.
Una menció especial mereixen sa filera i ses nou rodades. Es tracta d’uns balls de caràcter clarament nupcial, el primer d’ells és ballat pel nuvi, la núvia i dos amigues seves. Ses nou rodades són ballades pels nuvis, té un caràcter cerimoniós i d’acabament de la festa. La parella realitza uns moviment simètrics, allunyant-se i acostant-se fins a arribar a tocar-se primer els colzes i després les mans. Durant el ball la feliç núvia mostra els anells regal del nuvi. S’acaba la ballada amb una llarga on s’hi afegeixen la resta de convidats.
Altres balls, variants de la llarga són: sa palmera, sa giratomba, es canvi de parella, sa mola, es molí, sa llarga rodada i s'estrella.
